Brindis*

.
Qualsevol moment és cert per esdevenir festa. Ahir, inclosa en un autobús, veia succeir la vida a càmara lenta. Recordava el "No pensar" que el dia abans havia remarcat un dels personatges del film "El Último Samurai"

No pensar... encara que els pensaments ens busquin.
No pensar... tot i les circumstàncies.
No pensar.

Ni "no pensar", per evitar el pensament més fàcil.

Al final, entregada a tot allò que succeeix després de la nostra pell, que no deixa de ser la mateixa ànima, vaig beure'm la pausa del temps com si d'una delicatessen somiada es tractés.

Tot flueix. Però inclús en l'aire que evoluciona a una velocitat incalculable li trobes un encant diferent en cada canvi de paisatge.

... Un brindis. Perquè som vius!*

Un somriure*

Perquè des d'ell les escales descendeixen
entre gotes que s'eleven...
Perquè amb ell la vida passa ser un centímetre
i tu, el teu únic far que et duu a creuar
els ports més inesperats...

Direccions*

Si
l'atzar
pogués ser
clar
i quan ens
sorpren
es pogués explicar
en un mot
d'una mirada...
passaria a ser
la "sort",
tan admirada.

Però la sort només
és per qui la busca...
si la SORT és en
sí
la felicitat
trobada.

de Lao-Tse:

"Actúa
sin actuar.
Sirve sin preocuparte por los asuntos.
Halla sabor en lo que carece de él.

Contempla lo pequeño como grande y a los pocos como muchos.
Y corresponde al rencor con amabilidad.
Planea la solución de lo difícil mientras es fácil.
Actúa sobre lo grande mientras es minúsculo.

Las cosas más difíciles del mundo empiezan como cosas fáciles.
Las cosas más grandes del mundo surgen de lo minúsculo"

vivim... revivint*

Pels racons que encara ens queden per descobrir. Eterns.
Per les mirades que ignorem inventar espontaneament.
Pels motius que el silenci expulsa quan el Res és la fe.