.
Qualsevol moment és cert per esdevenir festa. Ahir, inclosa en un autobús, veia succeir la vida a càmara lenta. Recordava el "No pensar" que el dia abans havia remarcat un dels personatges del film "El Último Samurai"
No pensar... encara que els pensaments ens busquin.
No pensar... tot i les circumstàncies.
No pensar.
Ni "no pensar", per evitar el pensament més fàcil.
Al final, entregada a tot allò que succeeix després de la nostra pell, que no deixa de ser la mateixa ànima, vaig beure'm la pausa del temps com si d'una delicatessen somiada es tractés.
Tot flueix. Però inclús en l'aire que evoluciona a una velocitat incalculable li trobes un encant diferent en cada canvi de paisatge.
... Un brindis. Perquè som vius!*
