Un disc, molta vida*

Cau la tarda sota el disc
"Esthels", d'Abús.

Quan et passes anys creient en un artista, en algú que quan crea transmet ànima i essència, dona goig descobrir els resultats en la matèria. No és que fins ara les seves obres (que en té, i moltes) hagin estat mediocres. Al contrari. Però en aquesta darrera que ha publicat (amb el gest tendre i inteligent del Marc Parrot) ha concentrat en una línia, de principi a fi, l*harmonia de ser i esdevenir. La linia d'aquell que sap del vent en contra i no dubta en enviar-lo a passeig sense inmutar-se.

"Esthels" em resulta LLUM. Maduresa. Esperit. Elegància. "Esthels" promet somnis quan les nocturnitats pesen. És un disc que m'emociona pel que em confia. I m'eleva, per qui hi ha al darrera. Algú que des de fa anys signa diamants musicals i que aquest cop, alçant la mà, els ha repartit d'un cop al cor del món.

Enamorar-se mereix aquest ensurt d'estrelles!