Fa uns dies vaig tenir una de les trobades-tallers que faig amb petits a les Biblioteques. Es tracta de "L'hora del conte", en la qual s'agrupen infants de totes les edats amb els sentits ben desperts...
En aquest cas els vaig endinsar en una missió: descobrir què s'amagava rere cada un dels poemes que els recitava. Una espècie d'endevinalla per mantenir la seva atenció davant un gènere poc practicat a l'escola (i en altres àmbits...).
Un cop vaig llegir el conjunt de versos següents un nen de no més de set anys em va deixar sense paraules... El poema deia aixi:
T'escoltem
però no et veiem...
Et toquem
però no et notem...
Ets invisible,
però tan PRESENT...
que quan et sentim
sembla que et mirem.
Esperant a que esbrinéssin al resultat, LA MUSICA, aquell petit es va acostar tot content i a cau d'orella em va dir que ho havia descobert: EL SILENCI.
