Carles...*

com cada 13 de febrer...el blanc duu el teu nom. Hi ets. Ho saps... oi? A cada pas... batec d'anima*

una unica mirada al cel*

i des d'ell,
el reflexe de la pau somiada.

De les hores oblidades.

Del passat per florir.

L'amor?
només en tu hi són les ales...

Allà on s'amaguen les petites passes del demà s'oculten també els astres. Una a una les flors maduren amb el ritme del color, del so, de l'amor a l'eternitat. Ni abans ni més tard. Només l'ara obre la vida i ens acull.

Visualitza*

el món que duus a dins
es transmet en vibració
a l*univers. I ell, com a
pur receptor, esdevé.

Per què no triar la felicitat humil
i espontania? La de les fades que avui entre somnis
unes nines m*han mostrat...

Dibuixa el teu mirall. Tu POTS.

... cantada per N. Vegas*

"Si pudiera elegir
un solo deseo...
pediría vivir
siempre cerca del cielo.

De un cielo tan real
como el abismo
en una guerra tan cruel
como la de uno contra uno mismo.

Querrás consentir
a quien quiere vivir Así
empeñado en subir
para luego bajar por pendientes imposibles....
y que vuelve a subir
y despues descender por terrenos casi inpracticables...

bastará para salvarme
un trozo de verdad
un centímetro...
una sola gota....
un poco de pan...
un trozo de verdad
bastará para salvarme"