sobre l'esser estimat*

Prefereixo recordar la presència
abans que reafirmar l'absència

"un cúmulo de afortunadas coincidencias", de David Toiber.

.... avui, un àngel ha xiuxiuejat a un desconegut de la ràdio on treballo (una ànima doncs, a conèixer)
aturar*se davant meu i dir*me que aquest CD, amb aquest titol tan familiar,
era per a mi.

I ara, escoltant*lo, somric. Perquè la vida és màgica...
Entre linies he recollit frases que segur, m'ajudaran a exprimir
amb més passió aquest present únic...

... una coincidencia més. El misterio de las coincidencias.... com diriem, oi?

Carles...*

com cada 13 de febrer...el blanc duu el teu nom. Hi ets. Ho saps... oi? A cada pas... batec d'anima*

una unica mirada al cel*

i des d'ell,
el reflexe de la pau somiada.

De les hores oblidades.

Del passat per florir.

L'amor?
només en tu hi són les ales...

Allà on s'amaguen les petites passes del demà s'oculten també els astres. Una a una les flors maduren amb el ritme del color, del so, de l'amor a l'eternitat. Ni abans ni més tard. Només l'ara obre la vida i ens acull.