Premi "Ramón Vidal" de Besalú

És una gran alegria compartir amb vosaltres el conte "Més enllà del Nom de les coses" que vaig escriure amb moltíssim amor i que el dissabte 23.01.10 es va proclamar guanyador del Premi Ramón Vidal de Besalú en la categoria de majors de 18 anys.

El tema de la narració havia de ser sobre "Besalú i el seu entorn".

El podeu llegir en la meva pàgina web del myspace. (www.myspace.com/soniacarmona).

Ha estat una emotiva noticia per a mi ja que el relat conté pinzellades autobiogràfiques i aquest premi em dona l'empenta necessària per seguir en el camí de les paraules... més enllà del Nom de les coses...

Un disc, molta vida*

Cau la tarda sota el disc
"Esthels", d'Abús.

Quan et passes anys creient en un artista, en algú que quan crea transmet ànima i essència, dona goig descobrir els resultats en la matèria. No és que fins ara les seves obres (que en té, i moltes) hagin estat mediocres. Al contrari. Però en aquesta darrera que ha publicat (amb el gest tendre i inteligent del Marc Parrot) ha concentrat en una línia, de principi a fi, l*harmonia de ser i esdevenir. La linia d'aquell que sap del vent en contra i no dubta en enviar-lo a passeig sense inmutar-se.

"Esthels" em resulta LLUM. Maduresa. Esperit. Elegància. "Esthels" promet somnis quan les nocturnitats pesen. És un disc que m'emociona pel que em confia. I m'eleva, per qui hi ha al darrera. Algú que des de fa anys signa diamants musicals i que aquest cop, alçant la mà, els ha repartit d'un cop al cor del món.

Enamorar-se mereix aquest ensurt d'estrelles!

Música o silenci?

Fa uns dies vaig tenir una de les trobades-tallers que faig amb petits a les Biblioteques. Es tracta de "L'hora del conte", en la qual s'agrupen infants de totes les edats amb els sentits ben desperts...

En aquest cas els vaig endinsar en una missió: descobrir què s'amagava rere cada un dels poemes que els recitava. Una espècie d'endevinalla per mantenir la seva atenció davant un gènere poc practicat a l'escola (i en altres àmbits...).

Un cop vaig llegir el conjunt de versos següents un nen de no més de set anys em va deixar sense paraules... El poema deia aixi:

T'escoltem
però no et veiem...

Et toquem
però no et notem...

Ets invisible,
però tan PRESENT...

que quan et sentim
sembla que et mirem.

Esperant a que esbrinéssin al resultat, LA MUSICA, aquell petit es va acostar tot content i a cau d'orella em va dir que ho havia descobert: EL SILENCI.

llegit en els ulls d*un gran petit...

L*ara
habita el tot...
no hi ha barreres
entre la teva pell i la dels altres...
un únic pensament
crea tota l’especie...
El que pensis tu
pensarà aquell en qui pensis...
El que sentis tu
farà vibrar l’exterior de manera immediata.

No hi ha res més important
que ESTAR aqui i ser conscient.
que aixo es el que realment existeix
i que DES D’AQUI tu pots canviar TOT el que t’envolta...

Perque ets el guionista de cada segon del teu cami.
Ets els mestre que dibuixa cada passa...

Cicles*

... ja ets aquí. Arrel
d*un càntic il.limitat ...
Història antiga en el meu ventre:
pur horitzó de felicitat.